"Bon Samarità" és el projecte social de 'SomCristians',
que vol iniciar els infants, adolescents i joves al voluntariat,
fent-ho en família i amb altres famílies. La intenció és apropar-se als vulnerables, compartir amb els necessitats, servir als malalts,
i també fer-ho cuidant la natura que és la Creació sencera.
Una fe plena de pregària o de rituals però sense servei
és incompleta per als pares i incoherent per als fills/es.
El/la cristià/na que no serveix no pot trobar Déu,
perquè el més gran sagrament són els empobrits.
​

​Equip Coordinador
Carmen Arnau
Imma Cano
María José López-Pinto
​

>>>    PROPERES ACTIVITATS // PRÓXIMAS ACTIVIDADES​    <<<

>>  PROPOSTES DE VOLUNTARIATS EN FAMÍLIA:

  1. Atendre menjadors socials (cuinar, parar/desparar taules, repartir l'àpat, donar conversa...). 
  2. Passejar infants discapacitats o atendre'ls en les estones d'esbarjo o dinars.
  3. Acompanyar ancians en casals d'avis o residències (escoltar-los, llegir-los diaris o revistes, oferir-los números de teatre o de música).
  4. Fer de cangurs a ludoteques assitencials de barri amb famílies necessitades.
  5. Organitzar els magatzems dels bancs dels aliments locals.​
  6. Recollir plàstics a platges o riberes de rius.
  7. Netejar boscos de brossa i brutícia diversa.
  8. Plantar arbres en zones incendiades.

L'extraordinària paràbola del Bon Samarità

No es pot predicar ni pretendre viure l'Evangeli de Jesús sense dos potes fonamentals: PREGÀRIA i SERVEI. Bon Samarità és la resposta a la necessitat de servir els altres a partir d'un voluntariat en família i amb famílies. L'objectiu que persegueix és aconseguir fer experiència de Déu trobant-lo en els altres, de veure Jesús en els necessitats, i de reconèixer l'Esperit en l'adversitat, la injustícia i la desesperança.

El passatge evangèlic del bon samarità és una lectura demolidora on Jesús mira de respondre sobre quin és el manament més gran: i apunta clarament que és estimar a Déu i als altres com a un mateix. -"I qui són els altres?", el tornen a interrogar amb afany de trobar-lo en contradicció. Jesús no ho dubta i escull com a exemple de proïsme no un mestre de la llei o un rabí, cap jueu de Judea, ningú poderós ni devot, sinó tan sols un bon samarità.

Els samaritans i els jueus no es portaven bé; mentre els primers eren complidors de la Llei i el culte, els samaritans no freqüentaven el temple, i no vivien a Yahvé com els jueus. Però, en canvi, en la història que explica Jesús del bon samarità, aquest estima, atén, acull, acarona, cura, acompanya...

La pregària, la celebració, la litúrgia... sens dubte que ens apropen a Déu, però l'autenticitat passa pel servei. Bon Samarità vol respondre a la necessitat del proïsme del què parla Jesús, per a trobar a Déu. 
www.somcristians.cat      facebook.com/som.cristians      twitter.com/som_cristians      instagram.com/somcristians      somcristians@gmail.com