2. Per què som? |
2. ¿Por qué somos? |
Els reptes de l'Església
La unió dels cristians
La diversitat religiosa
La contemplació necessària
La fraternitat que ens cal
La pregària del cor
|
Estem vivint una època plena d’incògnites, de crisis i de trencaments. Ens trobem en un canvi de paradigma on tot cau perquè tot s’ha d’enfocar de nou.
Cada vegada més, vivim en un entorn que difumina, o inclús desprecia, una essència fonamental de les nostres vides, i de les nostres famílies: la fe cristiana. Fora de l’Església és difícil viure-la amb llibertat i sense prejudicis, però dins l’Església tampoc és fàcil compartir una fe senzilla i autèntica, alhora; i, tanmateix, tots som Església! Els nostres fills, les nostres famílies i la nostra fe no pot esperar els canvis eclesials que calen per respondre al món d’avui. Tampoc podem seguir atrapats cada vegada més, en les interferències culturals i tecnològiques existents, que ens aboquen a més superficialitat i mediocritat. Hem de poder viure ja la fe amb vigor i autenticitat, i complir sense demora amb la responsabilitat de transmetre-la als nostres fills avui i ara, i el millor que puguem. |
Vivimos en una época llena de incógnitas, de crisis y rupturas. Nos hallamos ante un cambio de paradigma donde todo cae porque todo de ha de enfocar de nuevo.
Cada vez más, vivimos en un entorno que difumina, o incluso desprecia, una esencia fundamental de nuestras vidas, y de nuestras familias: la fe cristiana. Fuera de la Iglesia es dificil vivirla con libertad y sin prejuicios, pero dentro de la Iglesia tampoco es fácil compartir una fe sencilla y, a la vez, auténtica; y aún así todos somos Iglesia! Nuestros hijos, nuestras familias y nuestra fe no pueden esperar los cambios eclesiales necesarios para responder al mundo de hoy. Tampoco podemos seguir atrapados en las crecientes interferencias culturales y tecnológicas existentes, que nos aboquen a más superficialidad y mediocridad. Debemos vivir ya nuestra fe con vigor y autenticidad, y cumplir sin demora la responsabilidad de transmi-tirla a nuestros hijos hoy y ahora, y lo mejor que podamos. |
Davant d'un món convuls
Natura maltractada i descontrolada
Crisis humanitàries greus
L'excés de les xarxes socials
Superficialitat i hedonisme
Contra totes les violències
|
|
No ens vindrà donat sinó comencem a crear les condicions i, tot i així, no podrem garantir solucions ni les coses sortiran com pensaríem. Però, si més no, procurar-ho és el nostre deure, com també confiar en Déu.
D’altra banda, no podrem transmetre res si no ho vivim conscientment i coherent, com a persones adultes que som. |
|
No nos vendrá dado si no comenzamos a crear las codniciones y, aún así, no podremos garantizar soluciones ni las cosas saldrán como desearíamos. Pero, al menos, procurarlo es nuestro deber, como también confiar en Dios.
Por otro lado, no podremos transmitir nada si no lo vivimos conscientemente y coherentemente, como personas adultas que somos. |
|
És important reconèixer que, a vegades, la nostra vida queda atrapada per l’estrès, l’acceleració o la multiplicitat de tasques en les què ens trobem.
A això, s’afegeix un cert desànim davant l’actualitat política i econòmica, i la realitat social, tant local com mundial, que és ben inquietant. Si, a sobre, anem perdent la connexió amb Déu, amb el seu amor i amb la salvació que és el missatge de Jesús, serà més fàcil que s’ens encomani el desànim que sovint ens envolta. I, des d’aquí, no podrem transmetre res, i menys educar, perquè no ho estarem experimentant. En canvi, la nostra fe –que és esperança, és alegria i és combat, però sobretot és Providència (perquè Déu proveeix!)- hauria de donar-nos el tomb definitiu cap a ‘l’home nou’, que imanta el Jesús Ressucitat. I a 'SomCristians' volem transitar per aquest camí plegats, en una església domèstica que no jutgui sinó que respecti i empatitzi, que no alliçoni ni condemni sinó que aculli i perdoni, que no generi supremacies, ni jerarquies ni interessos sinó igualtat, fraternitat i humiltat. |
Es importante reconocer que, en ocasiones, nuestra vida queda atrapada por el estrés, la aceleración o la multiplicidad de tareas en las que nos encontramos.
A ello se añade un cierto desánimo ante la actualidad política y económica, y la realidad social, tanto local como mundial, que es tan inquietante. Si, además, vamos perdiendo nuestra conexión con Dios, con su amor y con la salvación que es el mensaje de Jesús, será más fácil que se nos contagie el desánimo que a menudo nos rodea. Y, desde aquí, no podremos transmitir nada, y menos educar, porque no lo estaremos experimentando. En cambio, nuestra fe -que es esperanza, es alegría y es combate, pero sobre todo es Providencia (porque Dios Provee!)- debería darnos el vuelco definitivo hacia el "hombre nuevo" que imanta Jesús Resucitado. Y en 'SomosCristianos' queremos transitar por este camino juntos, en una iglesia doméstica que no juzgue sinó respete y empatice, que no aleccione ni condene sinó acoja y perdone, que no genere supremacías, ni jerarquías ni intereses sino igualdad, fraternidad y humildad. |
www.somcristians.cat facebook.com/som.cristians twitter.com/som_cristians instagram.com/somcristians [email protected]