Els reptes de l'Església
La unió dels cristians
La diversitat religiosa
La contemplació necessària
La fraternitat que ens cal
La pregària del cor
|
És cert que estem vivint una època plena d’incògnites, de crisis i de trencaments; ens trobem en un canvi de paradigma on tot cau perquè tot s’ha d’enfocar de nou. D’altra banda, cada vegada més, vivim en un entorn que difumina, o inclús desprecia, una essència fonamental de les nostres vides, i de les nostres famílies: la fe cristiana.
Fora de l’Església és difícil viure-la amb llibertat i sense prejudicis, però dins l’Església tampoc és fàcil compartir una fe senzilla i autèntica, alhora; i, tanmateix, tots som Església! Els nostres fills, les nostres famílies i la nostra fe no pot esperar els canvis eclesials que calen per respondre al món d’avui. Tampoc podem seguir atrapats cada vegada més, en les interferències culturals i tecnològiques existents, que ens aboquen a més superficialitat i mediocritat. Hem de poder viure ja la fe amb vigor i autenticitat, i complir sense demora amb la responsabilitat de transmetre-la als nostres fills, en el món d’avui, l’Església actual i el millor que puguem. No ens vindrà donat sinó comencem a crear les condicions i, tot i així, no podrem garantir solucions a tot. Però, si més no, intentar-ho és el nostre deure, com també confiar en Déu després de posar els mitjans. D’altra banda, no podrem transmetre res si no ho vivim conscientment i coherent, com a persones adultes que som. És important reconèixer que, a vegades, la nostra vida queda atrapada per l’estrès, l’acceleració o la multiplicitat de tasques en les què ens trobem. A això, s’afegeix un cert desànim davant l’actualitat política i econòmica, i la realitat social, tant local com mundial, que és ben inquietant. A nivell laboral, cada vegada hi ha més competitivitat inclús burocràcia i més exigència, la qual cosa pot generar desencís o esgotament en algunes persones. Si, a sobre, anem perdent la connexió amb Déu, amb el seu amor i amb la salvació que és el missatge de Jesús, serà més fàcil que s’ens encomani el desànim que sovint ens envolta. I, des d’aquí, no podrem transmetre res, i menys educar, perquè no ho estarem vivint. En canvi, la nostra fe –que és esperança, és alegria i és combat, però sobretot és Providència (perquè Déu proveeix!)- hauria de donar-nos el tomb definitiu cap a ‘l’home nou’, que imanta el Jesús Ressucitat. I a "SomCristians" volem transitar per aquest camí..., plegats..., en Església domèstica. |
Davant d'un món convuls
Natura maltractada i descontrolada
Crisis humanitàries greus
L'excés de les xarxes socials
Superficialitat i hedonisme
Contra totes les violències
|
www.somcristians.cat facebook.com/som.cristians twitter.com/som_cristians instagram.com/somcristians somcristians@gmail.com
